el transport, la vida

 

Vinc d,unes vacances als Alps. Paisatges de somni, clima extrem, natura desbordant, però també l,emprenta de la civilització per tot arreu: cases, camins, instal.lacions, estacions d,esquí...

Difícil coexistència, que, sorprenentment, a ulls del visitant, assoleix un equilibri, que a tots convé. El pegament que fa possible la supervivència de les petites comunitats de muntanya, barris i llogarets de poques desenes d,habitants, és el transport comú, l,autobús o "navette". Tan difícil és imaginar, a La Safor, un transport públic que lligue tots els pobles, amb freqüències inferiors a 1h durant tots els dies?

Al segle XXI, quan l,envelliment de la població és un  repte a superar, quan l,escalfament global ens obliga a polítiques de transport més comunitari i sostenible, és una autèntic vergonya que cap dels partit s polítics que ens representen  treballe ara o projecte treballar en aquest transport apuntat.

Joan M. Garcia. Gener 2023