El trencament del passeig
Francisco Brines, per raó de la instal·lació del supermercat LIDL, és un pas
endarrere pel poble d’Oliva. Suposa una submissió – assentant un antecedent
perillós- a les pretensions d’una entitat privada, que altera l’espai públic
per els seus interessos propis.
Un pas endarrere perquè va en
contra de la mobilitat urbana, la que es fa sense el vehicle automòbil, és a
dir, perjudica al vianant en primer lloc, al ciclista també, i als altres
mitjans que va apareixent com a alternativa, com el patinet.
El passeig Francisco Brines
ha sofert vàries modificacions en la seua curta vida, i segurament no te el
disseny més adequat a la seua funció, però és una conquesta del poble per crear
una via amable que comunique el casc urbà històric amb el de la platja. Ara
s’ha trencat.
La història del procés és
dolenta: s’inicia quan un establiment comercial de considerable superfície, vol
implantar-se en una ( la única) zona urbana de cases unifamiliars, on és
evident que havia de provocar una alteració dels objectius urbanístics de la
mateixa. No cal recordar els depriments informes tècnics municipals, ni la
imprevisió en els accessos de vehicles i subministres del comerç, que han
alterat les voreres i la tranquil·litat dels veïns. Cal ressaltar, com anècdota
d’aquest sainet, que els partits que avui governen el municipi, es van abstindre
el dia de la votació a favor de l’empastre en marxa.
Ja fa dos anys que hi roman
el comerç, i, llevat dels grans inconvenients que ha suposat per els vianants i
ciclistes, no ha hagut massa conflictes per que els vehicles accedeixen al
complex. Ara, com ja recorden els informes de la policia, és previsible que
s’hi produisquen més conflictes, y, de segur, els pocs vianants que utilitzaven
el passeig ho van a lamentar.
Això si, Oliva està al capdavant de tota la propaganda “per el clima”, “per la sostenibilitat”, “per
la mobilitat”, etc. que tant agrada als nostres polítics.
Oliva, setembre de 2019. JMGP
